Antoni Ascón Vila

Teníem coses pendents ella i jo, des de la facultat. Al cap d'uns vint-i-cinc anys, un dia pel seu sant (jo no sóc de celebrar sants) la vaig trucar: "Hola, Laura, per molts anys, saps qui sóc? Segons eterns de silenci. Espera, em diu. Canvio de telèfon.Allà va començar tot. L'endemà ja ens vèiem, ella casada a punt de divorciar-se, jo divorciat feia anys. Durant quasi un any, vaig estar escrivint-li a diari, un o dos cops, SMS (llavors no hi havia WhatsApp) i e-mails.El que jo no...