Hi havia una vegada un rei a qui se l'hi havia mort la seva preciosa dona. Ell no va voler tornar-se a casar amb cap altra dona, però quan la seva filla, que era tan bonica com la mare, va créixer, li va venir al cap l'idea boja de casar-se amb ella. La pobre noia no sabia què fer, i va demanar consell…
Hi havia una vegada un bon fuster anomenat Geppetto. Un bon dia, en Geppetto va a trobar una branca de fusta i va decidir que en faria un titella. «Es dirá Pinotxo!» deia mentre treballava. «Será un titella que saltará i parbará!»
Fa molts i molts anys, hi havia un llenyataire que tenia set fills, tots nens. El més petit i espavilat era tan alt com un polze, i per això li deien Polzet. La família cada cop era més pobra i no tenien prou menjar per a tots. Així va ser que el llenyataire va decidir dabandonar els fills. Un matí els va portar al bell mig del bosc, i els hi va deixar.
Hi havia una vegada una dona que volia tenir un fill, però no podia. Va anar a veure una bruixa i va demanar-li ajuda. La bruixa va donar-li una llavor dordi i va dir-li que la plantés en un test. La flor que en va sortir era semblant a una tulipa, i dins dels pètals la dona va trobar una nena alta com un dit gros.
Heus aquí una vídua que vivia en una cabana a tocar del bosc amb les seves dues filles, que es deien Rosablanca i Rosaroja perquè eren boniques com els dos rosers que hi havia als costats de la cabana, un de roses blanques i laltre de roses vermelles.
Cada any, la vigília de Nadal, a casa dels Stahlbaum se celebrava una gran festa. En Fritz i la Marie, els fills dels senyors Stahlbaum, esperaven impacients que sobrís la porta del saló, on hi havia un arbre de Nadal majestuós i els paquets plens de regals.