L'horror de Rèquiem

En Rèquiem, un tècnic d'autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d'una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s'entén. A partir d'aquest fet, s'obsessionarà a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel·la com la que tens entre mans) com l'origen de l'anell. Hem dit ja que era misteriós, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en Rèquiem és un investigador pèssim i comptarà amb l'ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que també deixa'ls córrer. Tots tres s'endinsaran en una conspiració sinistra que els ve gran. Explicar més ja seria fer espòilers. A cavall entre el món monstruós de Howard Phillips Lovecraft i la comicitat absurda dels Monty Python, L'horror de Rèquiem no fa cap estudi psicològic en profunditat d'uns personatges marginals en una societat alienant, ni retrata amb delicadesa la solitud del seu protagonista. En té prou de mantenir-lo amb vida durant una història farcida de clixés, ritme trepidant, notes a peu de pàgina, espectres amb règim de visites estricte, llinatges maleïts que habiten tossudament casalots encantats, faroners assetjats per amfibis en una illa, gent mal vestida, alta costura, assassinats al museu de cera, un espectacle musical de baix pressupost, paper de lavabo, orxata, cinquanta formes d'anomenar la benzina, mitologia improvisada i un final a mida. En resum, una novel·la d'humor còsmic.